El lloguer en la renda del 2017: com es declara i quines deduccions es poden aplicar
Ja ha començat la campanya de la renda de 2017 i s’allargarà fins al 2 de juliol. Respecte a la declaració del lloguer hem de distingir dues situacions: la del llogater i la del propietari.
El llogater:
Malgrat que la deducció estatal per l’arrendament de l’habitatge habitual va ser eliminat a partir del gener de 2015, les persones que tinguin contractes signats amb anterioritat a aquesta data, o que sent posteriors siguin una renovació d’un contracte anterior, encara podran practicar-se una deducció del 10,04% de les rendes pagades, sempre que la seva base imposable sigui inferior al 24.107,20€.
A més a Catalunya existeix una altra deducció per arrendament de l’habitatge habitual que consisteix en un 10% amb un límit de 300€ que es pot ampliar a 600€ en cas de famílies nombroses, però s’han de complir un dels tres requisits següents:
– Ser menor de 33 anys
– Haver estat a l’atur durant més de 183 dies
– Tenir un grau de discapacitat igual o superior al 65%
– Ser vidu/a i tenir 65 anys o més
A més la suma de les bases imposables menys el mínim personal i familiar no pot excedir els 20.000€.
La deducció és compatible amb la deducció estatal.
El propietari
L’arrendament d’habitatges que tinguin el caràcter d’habitual pel llogater, permeten al propietari una reducció del 60% sobre el rendiment net. No es pot aplicar aquesta reducció ni al lloguer turístic ni al de temporada.
En qualsevol cas, el propietari pot deduir dels ingressos, totes les despeses relacionades amb l’habitatge com els impostos locals, l’assegurança o la comunitat de propietaris. També pot deduir les despeses relacionades amb el mateix lloguer, com són els honoraris de l’administrador de finques en el seu cas. Finalment cal recordar que pot deduir l’amortització (sempre sobre la construcció i mai sobre el sòl) i també els interessos bancaris en cas d’haver adquirit l’immoble amb finançament.
